Imatge destacada generada amb intel·ligència artificial
Manel Larrosa, membre de femVallès, alerta que l’augment del trànsit i l’elevada presència de vehicles pesants estan portant l’AP-7 a una situació límit i defensa una aposta decidida per les autopistes ferroviàries i un nou model de gestió de la xarxa viària catalana.
L’AP-7 s’ha convertit en un dels principals punts crítics de la mobilitat a Catalunya. Durant una intervenció recent a El Matí de Catalunya Ràdio, Manel Larrosa, membre de femVallès, va posar sobre la taula la necessitat d’abordar la situació des d’una perspectiva global, combinant les polítiques viàries, ferroviàries, logístiques i de finançament de les infraestructures.
Segons les dades del Servei Català de Trànsit exposades durant el programa, el trànsit a l’AP-7 ha crescut aproximadament un 45% en els darrers cinc anys, amb un increment molt significatiu després de l’alliberament dels peatges i la recuperació de la mobilitat posterior a la pandèmia.
Aquest augment de la circulació també ha tingut conseqüències sobre la seguretat. Les dades assenyalen un increment del 22% de la sinistralitat en accidents amb camions implicats, fins a arribar als 1.177 sinistres.
Una combinació especialment crítica: intensitat de trànsit i camions
Per a Larrosa, el problema de l’AP-7 no es pot atribuir simplement al manteniment de la infraestructura. La particularitat d’aquest corredor és la combinació d’una intensitat molt elevada de circulació amb una presència excepcionalment alta de vehicles pesants.
Altres vies de l’Estat poden registrar intensitats de trànsit similars o superiors, però no concentren al mateix temps un volum tan elevat de transport de mercaderies per carretera.
Segons el Servei Català de Trànsit, uns 2.500 camions internacionals travessen Catalunya cada dia. Davant d’aquest escenari, femVallès considera que la resposta no pot consistir únicament a continuar ampliant la capacitat de la carretera.
“Afegir un tercer carril és només posar un fil més. No resol el problema de fons.”
La prioritat hauria de ser reduir estructuralment el nombre de camions que circulen per l’AP-7.
Una autopista ferroviària per al corredor mediterrani
Una de les principals mesures plantejades és potenciar decididament el transport ferroviari de mercaderies.
Segons Larrosa, el desenvolupament actual del corredor mediterrani és insuficient si l’objectiu és aconseguir una reducció significativa del trànsit pesant a les carreteres catalanes.
No n’hi ha prou amb millorar la connexió ferroviària dels contenidors procedents dels ports. Cal avançar cap a un model d’autopista ferroviària, que permeti carregar camions sobre els trens i transportar-los ferroviàriament durant una part significativa del trajecte.
Aquest sistema hauria de disposar, a més, de diferents punts de càrrega i descàrrega al territori. Infraestructures logístiques com la de La Llagosta podrien tenir un paper destacat, evitant que l’accés al ferrocarril de mercaderies quedi concentrat exclusivament als ports.
L’objectiu és que el ferrocarril es converteixi en una alternativa real i competitiva per a una part del transport internacional que actualment travessa Catalunya per carretera.
La gestió del trànsit també requereix un model de finançament
El debat sobre l’AP-7 també és un debat sobre com es gestiona i com es finança una infraestructura d’aquesta importància.
Els antics peatges no només generaven recursos per a la infraestructura. També actuaven indirectament com un mecanisme de regulació de la demanda. Des de la seva eliminació, el trànsit a l’AP-7 ha augmentat de manera molt significativa.
Per això, Larrosa planteja recuperar instruments de gestió com un sistema de vinyeta o de pagament per ús, amb un model molt diferent dels antics peatges amb barreres.
Un sistema d’aquest tipus podria establir tarifes diferents segons la categoria del vehicle. Això permetria que un turisme i un camió de gran tonatge no assumissin el mateix cost, tenint en compte l’ús que fan de la infraestructura, el pes o les emissions.
La finalitat, per a femVallès, no hauria de ser simplement recaptatòria. Els recursos generats haurien de revertir en la mateixa política de mobilitat: manteniment i modernització de les carreteres, seguretat viària i, molt especialment, inversions ferroviàries capaces de retirar camions de l’AP-7.
Recuperar el dèficit d’inversió en infraestructures
Larrosa també situa la situació actual dins d’un problema històric més ampli: la inversió estatal en infraestructures a Catalunya.
Durant dècades, bona part de la principal xarxa catalana d’autopistes es va desenvolupar mitjançant concessions i peatges. Això va permetre disposar d’infraestructures com l’AP-7, però també va fer que una part considerable del seu finançament recaigués directament sobre els usuaris.
Des de femVallès es defensa que qualsevol nova estratègia sobre l’AP-7 i el Corredor Mediterrani ha de tenir present aquest desequilibri acumulat i plantejar les inversions amb criteris d’equitat, pes econòmic, mobilitat i funcionalitat territorial.
Catalunya necessita un nou salt en infraestructures
Per a femVallès, el debat sobre l’AP-7 va molt més enllà d’una carretera concreta.
Catalunya necessita un pla integral de mobilitat que coordini carreteres, ferrocarril, logística, transport públic i polítiques de finançament amb una visió conjunta del territori.
Als anys setanta, la construcció de l’AP-7 va representar un salt estructural per a la mobilitat i l’economia catalana. Avui, davant l’augment dels fluxos de persones i mercaderies, Catalunya necessita una transformació d’una escala comparable.
La resposta no pot limitar-se a ampliar carrils. Cal actuar sobre el conjunt del sistema, traslladant una part significativa del transport de mercaderies de la carretera al ferrocarril, millorant la gestió de la xarxa i dotant Catalunya de les infraestructures necessàries per afrontar les pròximes dècades.
Altres publicacions
