Meravelles ferroviàries 2019

Meravelles ferroviàries 2019

A Barcelona està previst l’acabament de l’L9, una nova llançadora de Sants a l’aeroport, també connectar per sota Montjuïc l’L2 amb l’L10, perquè aquesta no duu al centre. I es redacta el projecte d’allargar els FGC de Plaça Espanya fins a Gràcia, amb l’excusa de la connexió amb la línia del Vallès, però el pla veritable és continuar passejant la línia dins Barcelona, fins al Poblenou i més enllà… I no oblidem el tramvia a la Diagonal. També està previst realitzar un nou túnel cap al Vallès per un corredor que està al límit de saturació, però que serà amb més obra dins la capital que no pas més enllà. I no fa gaire temps es parlava d’una cua de maniobres als FGC de Plaça Catalunya i d’un megaenllaç a l’inici del passeig de Gràcia. Un menú força complet. La majoria d’aquestes obres són a càrrec de la Generalitat, en una visió que deixa el Ministeri de Foment (Adif) les obres regionals, encara que la gran prioritat de rodalies seria l’estació de la Sagrera, i no el conjunt del país.

És cert que a la resta de Catalunya hi ha grans idees, però no es faran mai. Daten dels anys previs a la crisi, de quan semblava que el diner públic podia anar a raig. Un temps del qual han quedat meravelles com el bus-VAO del coll de Montcada.

Aquests projectes megalòmans són previsions com un túnel ferroviari al Maresme, de Mataró a Barcelona per a soterrar tota la línia de la costa, o una nova línia Renfe, tota en túnel, de Castelldefels a la Diagonal, o el ferrocarril orbital a la regió de Barcelona i també un ferrocarril transversal de Lleida a Girona, amb més túnels que el Sant Gotard. Aquesta pila de projectes són impossibles en la seva major part (salvaria algun tram de l’orbital), però contrasten i serveixen per justificar els de dins Barcelona, els quals contenen totes les benediccions oficials.

Amb tot plegat i des del 2000, les obres de la Generalitat, tot i que amb retard, s’acaben fent, però les del ministeri no es fan gaire bé mai. Al centre metropolità hi actua la Generalitat i a la perifèria, el ministre de torn, de forma que els suburbans som ciutadans de Foment, no del nostre govern. I vivim el retard des de fa anys, tot contemplant com s’incrementa el diferencial.

En un país amb tres amples de via, ara allargarem els FGC mètrics fins a Gràcia dins Barcelona, en comptes de canviar-los a ample internacional, que és el que hi ha als FGC del Vallès. Més mètric, menys internacional! La Generalitat és incapaç de formular opcions ferroviàries raonables per al conjunt del país, sigui a la perifèria de la capital com al seu conjunt, mentre que al centre multiplica les intervencions. Una planificació caducada serveix de coartada a aquesta política arrossegada.

Manel Larrosa

Setembre de 2019