El present informe avalua les dues hipòtesis plantejades sobre l’emplaçament de l’estació:
1- A la fabrica nova, al peu de la cartera B124.
2- A la plaça de Catalunya, amb opció a la prolongació futura de la línia a Sentmenat.

Hem calculat a la taula següent la distància des del centre de cada sector urbà a cada una de les dues estacions i s’ha obtingut el recorregut mig del conjunt de la població segons deu desplaçaments tipus que consten en els dibuixos annexes.

Els resultats fan palès que ambdues estacions se situen en una coincidència en quan al seu llindar d’ús respecte de la població.
En ambdós casos s’han considerat els sectors del nucli urbà i no els de les urbanitzacions, en els quals es considera que el desplaçament es farà amb cotxe segurament millor a una estació al pla de la Bruguera, amb aparcament i allunyada del nucli on resultarà més complicat l’aparcament.

Els resultats són els següents:

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans.

Els mapes dels recorreguts a cada una de els estacions s’adjunten seguidament.

Figura 1: recorreguts tipus des de Estació Plaça Fàbrica Nova.

Figura 2: recorreguts tipus des de Estació Plaça Catalunya.

Seguidament fem costar el plànol que figura a estudi informatiu de l’allargament dels FGC a Castellar del Vallès. El seu grau de l’elaboració no es tant afinat com el mètode que hem seguit en aquest informe i tampoc no conté la hipòtesi de la Plaça de Catalunya.

Figura 3: gràfic de l’Estudi Informatiu de l’allargament de la línia dels FGC a Castellar del Vallès per a l’anàlisi dels sectors urbans afectat en cada estació.

Font: Estudi Informatiu allargament dels FGC de Sabadell a Castellar.

Noti’s que aquest estudi fa us cercles de 500 metres al voltant de cada opció d’estació, que és comunament el sistema emprat a Barcelona per indicar el radi d’influència de les estacions del metro. En el present cas, hem calculat el conjunt de la població del nucli urbà, ja que és sabut que en una estació suburbana, o de rodalies, la distància recorreguda és major de 500 metres, ja que s’accedirà a peu a l’estació. Deixem al marge, com ja hem dit, els residents de les urbanitzacions externes. Entenem, doncs, que la metodologia emprada és prou afinada respecte de la que consta al l’estudi Informatiu.

Si analitzem el servei de els dues estacions respecte de els distancies més curtes de mil metres, la conclusió que obtenim és que l’estació de la Plaça Catalunya té el mateix llindar d’ús que l’estació de la Fàbrica nova.

Taula 2: recorreguts a l’estació en les dues hipòtesis del seu emplaçament, per desplaçaments tipus menors o iguals a 1000 metres.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans. dades parcials de la Taula 1.

Si fem el càlcul per a les majors distàncies dins el nucli, la situació de la Plaça Catalunya redueix els majors recorreguts, ja que hi ha un nombre menors de ciutadans en les posicions més distants, cm es veu a la taula següent .

Taula 2: recorreguts a l’estació en les dues hipòtesis del seu emplaçament, per desplaçaments tipus majors o iguals a 1000 metres.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans. dades parcials de la Taula 1.

Conclusió: L’opció de l’estació a la plaça Catalunya conté les mateixes avantatges que a la plaça de la Fabrica Nova, potser amb algun de millor fins i tot i, a més queda oberta a la possibilitat de l’allargament de la línia cap a Sentmenat, la qual cosa és una opció de futur valuosa.

Via Vallès. Octubre 2010.