El present informe avalua les dues hipòtesis plantejades sobre l’emplaçament de l’estació: 1- Al costat de la carretera B124, i propera a la Sony, segons les previsions de l’Estudi Informatiu

2- Al centre del Pla de la Bruguera, en l’actual aparcament de camions, segons al proposta alternativa de traçat de la línia des de Sabadell.

Aquest informe segueix la mateixa metodologia emprada per a avaluar les dues situacions alternatives de l’estació del nucli urbà o residencial de Castellar del Vallès.

Hem calculat a la taula següent la distància des del centre de cada sector industrial a cada una de les dues estacions i s’ha obtingut el recorregut mig del conjunt de la població segons deu desplaçaments tipus que consten en els dibuixos annexes. S’incorpora també un sector residencial de Can Carner per la major proximitat que en tots dos casos mantindria respecte de l’estació de l’àmbit industrial.

Els resultats fan palès que l’estació del centre del Pla de la Bruguera assoleix una millor posició respecte de la captació de la demanda.

En ambdós casos s’han considerat només l’àmbit industrial, amb independència de la demanda que podria atreure’s de les urbanitzacions que podrien fer ús de l’aparcament del perímetre de l’estació.

Els resultats són els següents:

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans. S’ha considerat una ocupació d’una persona (un ocupat) per cada 100 m2 de sostre industrial possible en cada parcel·la. Aquest valor coincideix amb el sostre edificable previst al Pla General.

Els resultats ens indiquen que per a un total de 13.242 ocupats teòrics, la distància recorreguda cap a l’estació de la B124 seria un 9 per cent més elevada que en la solució del Pla de la Bruguera. Noti’s que s’ha considerat totalment desenvolupat el pla parcial de Can Bages, el qual, amb la seva posició excèntrica respecte del Pla de la Bruguera, tendeix a afavorir la situació de l’estació a la B124.

Els mapes dels recorreguts a cada una de els estacions s’adjunten seguidament.

Figura 1: recorreguts tipus des de Estació del Pla de la Bruguera.

Figura 2: recorreguts tipus des de Estació de la B124.

Seguidament fem costar el plànol que figura a estudi informatiu de l’allargament dels FGC a Castellar del Vallès. El seu grau de l’elaboració no es tant afinat com el mètode que hem seguit en aquest informe.

Figura 3: gràfic de l’Estudi Informatiu de l’allargament de la línia dels FGC a Castellar del Vallès per a l’anàlisi dels sectors urbans afectat en cada estació.

Font: Estudi Informatiu allargament dels FGC de Sabadell a Castellar.

Noti’s que aquest estudi fa us cercles de 500 metres al voltant de cada opció d’estació, que és comunament el sistema emprat a Barcelona per indicar el radi d’influència de les estacions del metro. En el present cas, hem calculat el conjunt de l’ocupació teòrica del sector industrial, ja que és sabut que en una estació suburbana, o de rodalies, la distància recorreguda és major de 500 metres, en l’accés a peu a l’estació. Deixem al marge, com ja hem dit, els residents de les urbanitzacions externes. Entenem, doncs, que la metodologia emprada és millor afinada que la que consta al l’Estudi Informatiu.

Si analitzem el servei de els dues estacions respecte de els distancies més curtes de mil metres, la conclusió que obtenim és que l’estació del Pla de la Bruguera es destaca com a millor localitzada encara que la situada al peu de la B124.

Taula 2: recorreguts a l’estació en les dues hipòtesis del seu emplaçament, per desplaçaments tipus menors o iguals a 1000 metres.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans. dades parcials de la Taula 1.
 

En aquesta cas, el nombre de persones que poden utilitzar l’estació del Pla del Bruguera supera en un 64% en el Pla de la Bruguera respecte de la situació de l’estació a la B124, mentre que el recorregut mig en el segon cas és més llarg en un 17%. Per aquestes consideracions, l’estació al pla de la Bruguera ens apareix clarament millor situada que l’estació al peu de la B124.

Si fem el càlcul per a les majors distàncies dins el sector industrial, ens apareixen els valors següents:

Taula 3: Taula 2: recorreguts a l’estació en les dues hipòtesis del seu emplaçament, per desplaçaments tipus majors o iguals a 1000 metres.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de població dels sectors urbans. dades parcials de la Taula 1.

En aquest cas, el nombre d’usuaris de llarg recorregut (major de 1000 metres) és clarament major en el cas de la B124 (un miler més), mentre que el seu recorregut individual es cent metres menor. Però, en conjunt, els usuaris de l’estació de la C124 realitzarien uns desplaçaments que resultarien un 22% majors als del Pla de la Bruguera.

Conclusió: L’opció de l’estació al pla de la Bruguera conté majors avantatges que l’estació situada a la B124.

Amb tot hi ha encara un motiu complementari en l’opció millor en l’estació al Pla de la Bruguera que és al seva centralitat i la seva capacitat per endegar un procés de modernització del parc industrial del Pla de la Bruguera. Aquest emplaçament se situa al mig de la carena de la plana (una suau carena), en un sòl central situat en un eix d’equipaments, espais verds i sòls de propietat municipal. Aquest factor afavoriria la possibilitat de la reconversió de determinats sòls públics en espais de serveis terciaris (oficines, acadèmies, laboratoris, etc.) que podrien ser generats per la centralitat de l’estació i que constituirien factors econòmics importants de desenvolupament i rendibilitat de la inversió pública que representa la infrastructura del tren. Seguidament s’ofereixen algunes imatges de les possibilitats urbanístiques que s’obren amb la proposta d’estació al Pla de la Bruguera.

Figura 4: imatges d’un possible desenvolupament de centralitat a l’entorn de l’estació del Pla de la Bruguera, a través d’operacions de millora urbana en sòl públic (i en també en part del privat), de cara a l’aprofitament de la centralitat de l’estació i la modernització del sector industrial.

Font: elaboració pròpia.
Font: elaboració pròpia.

Via Vallès. Octubre de 2010