Una Agència regional de Barcelona

Una Agència regional de Barcelona

Document produït per Via Vallès a gener de 2019.

Gràfic amb els desplaçaments diaris dins l’RMB

En el debat sobre el Vallès i l’AMB ens plantegen sovint les relacions a escala regional. Enteenem que en cap cas cal pensar en una súper administració a l’escala de quasi 5 milions i uns 130 municipis (una mena de diputació). Lluny d’això es podria pensar en altres mecanismes més operatius. Allunyar-nos d’una administració seria l’únic camí correcte. L’administració només ha de ser la de la Generalitat i la dels ajuntaments, i aquests amb cooperació metropolitana.

Uns opció concreta seria una Agència regional, per a plantejar i fer possible l’escala barcelonina dels 5 milions d’habitants, intermèdia entre la 3 (la ciutat continua) i la metròpoli de 7 (que és quasi tot el país). L’àmbit seria el de les 5 comarques (és a dir sense la vegueria del Penedès).

Les competències d’aquesta Agència serien de: planificació, promoció, debat i impuls regional. Seria el lloc específic de redacció i seguiment del Pla Territorial Regional (actual PTMB), el qual ha de ser alguna cosa més que un paper tècnic, per tal de ser assumit, seguit i dirigit. La figura del Pla Territorial atorgaria sentit a l’Agència.

Hauria de ser un Consorci, però no executiu, havent-hi ja altres òrgans amb aquest caràcter (Generalitat, Àrees metropolitanes, ATM), però hauria de ser una taula conjunta. L’existència de la planificació territorial motivaria aquest òrgan.

Hauria de formar-se en la part institucional per la presència directa de l’Ajuntament de Barcelona, de l’AMB, de l’Àrea Vallès i del Consell del Maresme. La Generalitat hi seria també present. Hauria de facilitar la presència directa de les ciutats capital (Granollers, Sabadell, Terrassa,… així com de les noves: Mollet, Sant Cugat, Martorell…, almenys les majors de 80 o 100 mil habitants).

Operaria de lloc de trobada. Hauria d’incorporar la participació social de forma molt integrada: amb el món econòmic (empresaris, sindicats), les Universitats, les entitats sectorials (ambientals, agràries, transport). Hauria de ser conscient de l’existència d’altres entitats i òrgans de debat (Pla Estratègic de Barcelona, Barcelona Global, Barcelona Regional, IEUR, B30…), els qual s’integrarien en la participació social.

L’Agència treballaria com una mena de conferència propositiva i integradora. La participació social seria clau per a que aquesta funció fos possible i en base a consensos amplis. L’Agència encarregaria línies concretes de treball a les diferents administracions, institucions i entitats per a formar la voluntat comuna.

Pot semblar poca cosa una Agència regional , però tampoc un organisme regional pot ni hauria de ser gaire més. Aquesta agència tindria com aspecte positiu el fet que es podria replicar a les altres regions catalanes (les quals també compten amb planificació territorial pròpia, però sempre amb un caràcter de més atorgada que assumida).

En funció de la seva atribució principal, la planificació territorial, aquesta Agència dependria del Departament de Territori i Sostenibilitat (no d’Administracions o Governació), per la qual cosa podria ser més fàcil de crear, sense entrar en el debat de l’administració.