Partim del recent informe d’ACCIÓ sobre les startups a Catalunya, a data 2022. Per les comarques més significades (amb més de 10 startups cadascuna), les de les dades són les següents, ordenades segons la seva presència en funció de la població:

Font: ACCIO10, treball esmentat, elaboració pròpia

La lectura de la Taula ens indicaria:

  • El paper sobresortint del Barcelonès, amb poc més dels 2/3 del total del país.
  • Un segon llindar amb el Vallès Occidental molt destacat, en segona posició de país.
  • El Baix Llobregat queda per darrere del Vallès Occidental tot i la gran continuïtat urbana amb la capital i superat pel Gironès.
  • El Barcelonès disposaria de tres vegades el Vallès Occidental d’unitats per població (per 100 mil habitants), la qual cosa, vist el poder de la capitalitat internacional de Barcelona, no és una desproporció que ens vagi massa en contra.
  • El Vallès Oriental queda endarrerit en la llista, tot i ser un pol empresarial molt potent, potser hem de lligar les startups a la presència de la universitat.
  • Un terç de les startups situades més enllà del Barcelonès és un fet de dinamisme a destacar, ja que la capital és ciutat global, primera seu universitària i lloc de la pràctica totalitat de la despesa de la Generalitat en els consorcis amb orientació de recerca.
  • Emergeix el país de les principals capitals, pel següent ordre: Girona, Maresme, Manresa, Lleida, Vic, Igualada, Garraf, Tarragona i Reus. El Vallès Oriental se situa just per damunt de Reus. Aquest rerepaís va de les 8 a les 20 startups per 100 mil habitants, amb una situació relativament homogènia (proporció 2,5 entre el valor màxim i el mínim).
  • Destaca la relativa bona posició del Bages, tot i elements de crisi industrial que conté la comarca, ja que supera Lleida, Vic i Igualada.
  • Portar universitat a Granollers, o centres de recerca o innovació, seria una opció correcta i desitjable, com també a l’àmbit de Martorell, en temes d’equitat territorial.
  • Una millor relació de Barcelona amb el conjunt del país emergeix com a possible, amb una major integració i aprofitament de les dues realitats: el potencial de projecció de la capital i el dinamisme autòcton del rerepaís. Però això també demanaria que Barcelona aprengués a descentralitzar-se.

Si en comptes de població mesurem el nombre d’startups en funció del volum de l’ocupació local les xifres s’ajusten a un nou panorama.

Hem comptat respecte a 200 milions de treballs per a assolir xifres més proporcionals respecte dels habitants i la situació apareguda seria:

  • La relació presenta menys distància entre extrems, que eren del valor 7,5 respecte dels habitants i ara seria de 5,1 per ocupats. Ens apareixeria un país més igualat amb menys contrast respecte a la capital.
  • El segon i tercer lloc de concentració ja no seria el Vallès Occidental, sinó el Garraf i el Maresme, els quals podem interpretar com a extensions de la capital en qualitat de vida, pel factor costa.
  • L’Anoia passaria a un lloc més destacat, mentre que el Baix Llobregat, Gironès i Segrià recularien, alhora que es capgirarien les posicions de Reus (Baix Camp) i de Tarragona. Bages, Osona i Vallès Oriental mantindrien posició.

L’ordenació per habitants segueix més directament l’escalat per dimensió població, mentre que per llocs de treball la seqüència fa aparèixer espais menys poblats, com són els de costa: Garraf i Maresme.

En síntesi, ambdues classificacions mostren el seu interès. El Barcelonès, amb el 70% de les empreses compta amb el 35% de la població de les 13 comarques referides. Mentre que les 12 restants, acumulen el 30% d’startups, amb el 65% de la població. Són relacions l’una dobla l’altra, però el més enllà del Barcelonès existeix.