La plataforma FEMvallès ha defensat des dels seus inicis (així com actualment) la unió dels dos consells comarcals vallesans en pro del desenvolupament de la comarca.

Proposta a la Llei de Governs locals
Principis:
Catalunya no pot organitzar-se com un àmbit metropolità (amb 5 milions hab. i el 70% de la població) i un resta (amb totes les vegueries menys una, 40 comarques, 800 municipis).
Catalunya és una continuïtat entre la capital i el conjunt del país, amb diferents escales. És una conurbació a la costa, el prelitoral i les extensions interiors que aplega el 90% de la població. Aquesta és la conurbació present a escala europea.

Proposta institucional: plantegem dos únics nivells polítics i de govern: Municipis i Generalitat.

Comarques / Àrees Metropolitanes: defensem un únic nivell de cooperació municipal, ajustat a tres tipus de territoris:

  • Àrea Metropolitana (AM).
  • Comarca metropolitana (Cm).
  • Comarca clàssica (C).

La garantia de l’establiment dels serveis tècnics municipals està en funció de la dimensió de la població. Proposta:

  • Els ajuntaments menors de 5.000 hab. disposaran de serveis tècnics organitzats
    comarcalment.
  • Els ajuntaments majors de 10.000 hab. assoliran competències plenes d’organització dels
    serveis municipals, amb alguna excepció de complexitat tècnica o d’àmbit (sanejament,
    transport, activitats, urbanisme,…), especificats per les lleis sectorials.
  • Els ajuntaments entre 5.000 i 10.000 hab. comptaran amb la cooperació comarcal per als
    serveis tècnics més complexos.
  • En les comarques més poblades (metropolitanes) apareixen nous serveis municipals que
    només poden gestionar-se de forma compartida (transports, política territorial comuna,…).
  • Determinades competències són supramunicipals per naturalesa (sanejament, residus,…).
  • En el cas del Barcelonès més el Baix Llobregat, del Vallès i del Camp, un gruix de
    competències s’han de treballar a escala conjunta en forma d’àrea metropolitana.

Només amb l’assignació a la comarca com a seu dels serveis tècnics regulars en els municipis de menys de 5.000 hab. es garantiria una homogeneïtat mínima per al 78% dels ajuntaments catalans (737 del total de 947). La xifra s’eleva al 87% (826 municipis) si s’eleva el llindar als 10.000 hab. La major part dels municipis resoldrien les taques de representació política i relació directa amb la ciutadania, però amb el suport tècnic comarcal.

L’increment del serveis en els ajuntaments majors hauria d’afavorir una dinàmica positiva de fusió (com ha succeït a la Vall de Boí, la Vall d’en Bas,…). Una primera organització comarcal dels serveis ha d’ajudar a les fusions i a resoldre de forma immediata el dèficit de la prestació de serveis.

La major part de les comarques són de tipus clàssic (23 sobre 42), un gruix d’una quarta part (11) es reforçarien de cara a la prestació de serveis a una part important de municipis, i només 8 assolirien caràcter metropolità.

Qualitats de les administracions de cooperació (Comarques / Àrees):

  • Simplificació administrativa: un únic aparell de cooperació municipal, però amb funcionament plural i principi de subsidiarietat. Integració en un sol aparell de la proliferació
    de diferents organismes actuals (consorcis de residus, de turisme, d’aigües,…).
  • Organisme tècnic, de gestió, no polític.
  • Representació directa de tots els municipis i vot ajustat (per exemple, com actualment a l’AMB), però participant del principi de subsidiarietat que pot organitzar serveis i taules de treball per àmbits comarcals o subcomarcals (valls, eixos, petits municipis,…).
  • Les competències dels tres tipus d’ens de cooperació municipal són funció de la seva categoria. Inclouen: residus, sanejament, espais agroforestals, competències socials, fiscals. Aquestes competències pressuposen un major nivell de complexitat lligat a major població.
  • En les comarques metropolitanes hi hauria competències específiques d’aglomeració (transports, acció territorial…), inexistents en els llindars inferiors.
  • Les àrees metropolitanes comparteixen, en general, administració entre dues, o tres, comarques, encara que poden mantenir el llindar comarcal quan sigui útil.
  • Els grans municipis no han d’acudir a la comarca per a serveis que poden exercir directament. Els municipis petits hi acudeixen per a garantir serveis bàsics municipals.
  • Agències especifiques (consorcis) en competències específiques: ATM (Autoritat del Transport), gestió dels grans parcs,…
  • El naixement de les Àrees del Vallès, el Camp i el Maresme ha de fer-se amb un ajut econòmic de les diputacions respectives.

    Regions com a grans territoris del país:
  • Espai coherent en termes ambientals i econòmics.
  • Com a àmbit de planificació de la Generalitat.
  • Àmbit de descentralització de Conselleries: Sanitat, Agricultura,…
  • Possibles consorcis entre el món local i la Generalitat a escala regional (desenvolupament econòmic, gestió de Parcs…).
  • Sense Diputació. Si la cooperació municipal es resol al nivell comarcal, no cal un àmbit com les diputacions en termes de govern supramunipal, encara que a nivell regional pot
    haver-hi alguna agència (sense caràcter adminsitratiu): Pla Estratègic, actuació econòmica…. El model seria més de caràcter anglosaxó que clàssic espanyol. La vegueria seria com el comtat (àmbit electoral, unitat bàsica de país per damunt del municipi…).