La digitalització no és una tecnologia, ni una capital només un centre

La digitalització no és una tecnologia, ni una capital només un centre

Article de Manel Larrosa publicat el 2 de juliol de 2021 a iSabadell

La digitalització és una cultura. De la mateixa manera que escriure i comptar es poden considerar tècniques, però són molt més, perquè són les eines culturals de la nostra civilització, tampoc la digitalització no és un artifici puntual, sinó la manera d’organitzar la informació i treballar-la. Perquè la digitalització porta com a conseqüència l’elaboració de la informació i, en el límit, la intel·ligència artificial. Després de l’escriure i el llegir va sorgir la impremta i abans les biblioteques. I la cultura inicial fou alfanumèrica, no solament humanista (de lletres) sinó també de números i científica. El món grec era integrador, compte, doncs, amb la reivindicació sols “humanista” sense números ni sense ciència, perquè ja avui la branca més filosòfica i puntera és directament la física.

Però quan s’afirma Barcelona pot ser un gran centre tecnològic mundial en base a la digitalització (La Vanguardia 27-6-2021) es falsifica per ignorància perquè la digitalització és aplicada, conviu amb la recerca i la producció i no és ni pot ser aïllada en si mateixa. Podrà ser aïllada i especifica la comptabilitat d’una empresa, però de la mateixa manera que no confondrem comptabilitat i empresa, una gran capital, sense un món manufacturer al darrera és precària. Com a màxim, Barcelona pot aspirar a ser centre de serveis, centre universitari, però el cicle hauria de ser complet. Els peus de fang de Barcelona són el seu aïllament respecte la producció del conjunt català i és superficial el seu decantament a ser ciutat global sense un fons propi substantiu.

Els recursos de l’estat aplicats a una ciutat no són suficients, ni a Madrid, que ens supera, ni a Barcelona que en concentra la gran majoria dels de la Generalitat. La digitalització no és una tecnologia, ni una capital no és sols una façana, un aparador. Barcelona ha de voler ser la capital d’una Holanda, d’un Piemont-Emilia-Vèneto o d’una Californià, no d’una ciutat-global-tota-sola.

No existeix la digitalització per la digitalització (ni l’escriptura com a simple forma sense contingut). La previsió barcelonina de capital digital, només compta amb la globalització sense base local? La base local és només pública? No compta amb el país productiu? Sense fons queda la pura superficialitat de contemplar les pantalles com a miralls, quan això només és una selfie.

Barcelona ha d’aprendre a ser capital de país, no sols capital metropolitana, d’una mini metròpoli de tres milions, que ignora la seva perifèria o la vol simplement supeditada.