El Vallès i la Biscaia industrials

El Vallès i la Biscaia industrials

Article de Manel Larrosa publicat a Via Empresa el 17 de setembre de 2021.

La Catalunya industrial manté des de fa anys un cert complex i enveja sana amb el potencial industrial del País Basc. En particular, de la seva cultura industrial, que comporta formació professional, innovació, arrelament al territori, dinàmica social -per exemple, en cooperatives-, activitats punteres, etc.

Comparant el País Basc amb Catalunya, nosaltres som en proporció tres vegades majors en població i economia, però Catalunya només és 2,5 vegades la seva indústria. Ho compensem amb agricultura i turisme, però en manufactura som més dèbils.

El Vallès és Biscaia

No obstant això, si comparem dades del Vallès i Biscaia trobem paral·lelismes en volum de població, total del valor brut afegit (VAB) i d’aquests per habitant.

FEMvalles Taula comparativa Valles Biscaia
Fonts: Idescat i INE

Les xifres dels ocupats coincideixen a les dues fonts, a causa del seu origen comú en la Seguretat Social. Se sumen afiliacions generals a la SS més autònoms. Les dades de VAB poden diferir alguns cops entre les dues fonts en ordre d’un 7% quan comparem Catalunya i País Basc (l’INE no desagrega per comarques, sinó per províncies), amb valors en més per part de l’Idescat respecte l’INE.

Més en detall, al Vallès superem Biscaia en nombre d’ocupats industrials i en la seva proporció dins l’economia, en VAB per ocupat industrial i en pes industrial en el conjunt econòmic. Aquestes dades ens configuren un panorama positiu. I Biscaia és la màxima concentració industrial del País Basc, per damunt de Guipúscoa i Àlaba. Alguna dada concreta, com el fet de disposar de més VAB per ocupat industrial ens indicaria que potser no anem tan endarrerits en la cursa.

El Vallès no és Biscaia

No obstant el panorama anterior, no som Biscaia en diferents ordres que ens perjudiquen com una pedra dins la sabata. La nostra institucionalitat, la del Vallès, és zero comparada amb la biscaïna: una diputació foral, que pot fer política de formació, d’ajut a la transferència tecnològica, que mana sobre les infraestructures i que no assoleix cap dèficit fiscal. Si al Vallès la qualitat de vida és inferior de la que gaudeixen els ciutadans bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.

Si al Vallès la qualitat de vida és inferior de la que gaudeixen els ciutadans bascos seria per aquest factor fiscal i de manca d’autogovern, no pas per incapacitat de producció de riquesa.

Per exemple, qui s’ocupa de la central de la Llagosta, l’estació de mercaderies de l’eix ferroviari mediterrani? Ja us ho dic jo: ningú, ni el Ministeri de Transports, ni la Generalitat de Catalunya. Quina direcció i plans de desenvolupament de la formació professional hi ha a escala Vallès? Cap. Doncs aquests són els buits per omplir.

I de tot plegat potser se’n deriva que Catalunya sigui “moderadament innovadora”, respecte el País Basc, que és “fortament innovador” segons la Comissió Europea, categories aplicables respectivament al Vallès i a Biscaia. Aquestes dades ens diuen, però, que més autogovern, a Catalunya i al Vallès, permetrien assolir el diferencial. Hi ha, per tant, una possible política pública que ens faria més sòlidament industrials. El reconeixent polític del Vallès com a part de Catalunya, sigui com a regió o com a vegueria, és compatible amb la regió metropolitana de Barcelona. Fins i tot seria un pas previ necessari, perquè serem metròpoli en tant que valuosos i específics, no com a simple perifèria de polígons, d’una capital global com és Barcelona i que, en la seva dinàmica, avui per avui menysté el fet productiu de la seva rodalia.

Si el Vallès és com Biscaia, en el mateix ordre de magnitud es pot comprovar que el Baix Llobregat és com Guipúscoa i el Maresme, no gaire diferent d’Àlaba. Llavors, Barcelona disposa d’un entorn comparable al del País Basc i el desaprofita totalment en la seva consideració metropolitana. Obstinada a ser “ciutat global” de turisme i serveis, ignora el potencial productiu del seu entorn, car, per exemple, l’Àrea Metropolitana (AMB) prescindeix totalment de l’àmbit de Martorell, del Maresme i la major part del Vallès perquè és clar que el fet productiu no forma part del seu ideari.