El Ministeri nefast

El Ministeri nefast

Seu del Ministeri de Foment a Madrid

Preguntem als partidaris de la recentralització d’educació i sanitat al govern central si el seu model és el Ministeri de Foment, perquè és una aberració. És el gran responsable de l’Espanya radial en Alta Velocitat, la qual consolida el món de les autovies, un festí irracional.

El gran canvi de Catalunya, d’abans de la democràcia, fou la construcció de l’autopista del mediterrani, emulada a tota Espanya amb autovies gratuïtes, junt a un discurs d’igualació i en pro del desenvolupament econòmic pel camí de la inversió estatal. Podia haver estat correcte, si no fos pel greuge dels peatges i per la manca d’inversió estatal a Catalunya. En quaranta anys aquí s’ha fet, tret de l’AVE, només l’A2 del port a Lleida i trams escadussers de vies com N340, A7 o N2, amb la promesa de duplicar amb una via gratuïta cada una de les de peatge. Somnis demagògics del ministre Josep Borrell. Hores d’ara, quan al sud de Tarragona a l’AP7 li ha caducat finalment el peatge, la doblada N340 ha perdut tot el seu trànsit. I el mateix succeirà amb l’A7 i a l’A2 quan culmini el peatge paral·lel. El mal tracte ministerial permanent és responsable de l’existència de peatges a la llum i a l’ombra per part de la Generalitat (C32, C16, C25, C17…). I alguns trams ministerials, encara inacabats com la unió al Papiol entre AP7 i A2, ja no faran cap falta quan el peatge conclourà abans de la fi de l’obra.

Més enllà d’un ministeri basat en l’absència d’equitat i la irracionalitat, allò que des de Catalunya resulta preocupant és la permanent debilitat, la manca d’objectivació d’aquesta realitat. I el fet que la societat i les entitats clamin pels dèficits no és sinó un balanç parcial d’un problema major. Aquest és el fet que no en tenim ni idea del país que volem estructurar. Només l’autopista del mediterrani va ser un referent solvent, tota la resta ha estat molt coix. La demanda d’infraestructures a dojo, com si fossin les canonades d’aigua i els fils elèctrics d’una casa ens enganya quan del que hem de parlar és de murs i pilars, o sigui, de la nostra estructura territorial. I en un moment de debilitat pressupostària i de canvi climàtic, tota demagògia de més ciment sense ànima és ja directament delinqüent.

El ministeri de Foment no és solament un incomplidor sistemàtic, sinó que ha estat un incompetent. Ha transformat les Espanyes, cert, i ha centralitzat Madrid, més cert encara, però a Catalunya les intervencions han estat maldestres i matusseres. El balanç és una sola autovia, molts trams doblats que afecten greument el territori, com l’A7 al Camp de Tarragona, i l’AVE, amb estacions surrealistes com la mateixa del Camp. I les Rodalies i la Mitjana Distància, plenament abandonades. Fins fa poc, a Vandellòs hi havia vuit carrils, quatre de l’AP7 i quatre de l’A7, per una sola via fèrria de doble direcció via València. Només recentment la pressió del corredor mediterrani ho ha resolt. Com per plorar. Foment ha estat un Ministeri bàsicament absent a Catalunya i un estricte malfactor quan ha aparegut.

Manel Larrosa

Març de 2020