Ajuntaments i actors econòmics debaten com esprémer el potencial de la Barcelona dels cinc milions.
A l’actual àrea metropolitana de Barcelona l’estrenyen les muralles. Les simbòliques, esclar. La diagnosi la fa el president del Cercle d’Economia de Barcelona, Jaume Guardiola, que és l’encarregat d’obrir les jornades que han organitzat aquest dijous el mateix Cercle, Barcelona Global i Foment per analitzar la Barcelona metropolitana. Ell, explica, creu que ha arribat l’hora d’anar més enllà i impulsar la unió dels municipis que conformen la Regió Metropolitana per esprémer el seu potencial econòmic i poder competir “a la lliga dels millors”.
El debat és difícil perquè estem davant de la Regió Metropolitana de Schrödinger. Existeix i no existeix al mateix temps. Formalment, la regió ja funciona i comparteix reptes i oportunitats. Falta, però, una governança que permeti unificar criteris i agilitzi actuacions. La idea apareix en les diferents taules rodones que es fan, i que analitzen la situació des del punt de vista del món econòmic, des del punt de vista dels alcaldes de municipis de l’entorn de Barcelona, i des del de la mateixa capital catalana.
Comencem pel debat administratiu. La possibilitat, com plantejava el Cercle en una nota d’opinió feta pública al setembre, d’abordar una reforma més estructural que impliqui redissenyar l’estructura de governança metropolitana i una reorganització territorial. Resumint molt, una ampliació de l’actual àrea metropolitana de Barcelona (AMB) perquè passi dels 36 municipis i prop de 3,2 milions d’habitants que agrupa ara a reunir sota el seu paraigua prop de 200 municipis i més de 5 milions de ciutadans.
Una nova estructura que fa anys que també suscita recels: econòmics –són diverses les intervencions que alerten sobre possibles duplicitats que facin encara més carregosos els tràmits– i polítics –en aquest cas pels desequilibris que es puguin crear amb una nova configuració de competències–. Ho admet el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que aposta per obrir una nova etapa que es caracteritzi per l’aliança entre la Regió Metropolitana i la resta de Catalunya, i demana “superar desconfiances”. No serà fàcil.
Es pot comprovar en les mateixes jornades. Els recels apareixen aviat. La presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, posa sobre la taula una desconfiança històrica: que l’aposta per la Regió Metropolitana vagi en detriment de la resta del país –més extens però menys poblat–. “El Govern s’equivocaria molt si posés aquesta mirada tan metropolitana en comptes de potenciar totes les realitats territorials. Generarà ciutadans de primera i de segona”, alerta.
Li respon durant la clausura de les jornades l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que defensa que no s’hauria d’afrontar el debat des d’un punt de vista “antitètic o dicotòmic” perquè potenciar la regió “no va en detriment de la resta del país”.
Un debat que necessita temps
Una de les idees més repetides, però, és que el debat organitzatiu no pot frenar l’aposta per la Regió Metropolitana. Ho verbalitza Collboni, que subratlla que aquest procés de debat “necessita més temps” i el situa ja en el pròxim mandat. Apunta que la prioritat és millorar abans la coordinació en polítiques com ara les de mobilitat o les climàtiques. El quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, demana també consolidar primer l’AMB –avui encara amb “governança i finançament febles”, diu– abans de parlar de què fer amb la Regió Metropolitana.
Ja no els sent el vicepresident executiu de l’ens i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, que ha hagut de marxar, però que sempre ha estat una de les veus més crítiques amb la possibilitat de crear un nou organisme que transcendeixi l’actual. “No és necessària una nova arquitectura administrativa”, ha avisat abans durant la seva taula rodona, en què ha plantejat possibles acords entre l’Àrea i la Diputació de Barcelona sense necessitat d’una nova estructura.
Mobilitat i habitatge
Els debats durant la jornada dibuixen també els àmbits en què aquesta coordinació de la Regió Metropolitana és més urgent. Es podrien resumir en tres: infraestructures de mobilitat per a millors connexions entre municipis; estratègies comunes perquè els ajuntaments no hagin de fer cadascun la guerra pel seu compte sobre l’habitatge, i menys burocràcia.
Aquesta és una de les peticions que es fan des de la taula més econòmica, en què participen el president de Fem Vallès, Antoni Abad; la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, i el secretari general de Foment del Treball, David Tornos. Tots tres aposten per fer el possible per esprémer el potencial econòmic que té la Regió Metropolitana. “No pot ser que hi hagi 50 normatives diferents quan es vol fer una inversió estratègica per al país. S’han de posar d’acord el nivell local i la Generalitat per fer possible que això passi”, opina Conesa. Abad, pel seu compte, reivindica que la regió no doni l’esquena al Vallès com opina que ha passat fins ara, i crida a connectar millor no només els 5 milions de catalans que viuen a la Regió Metropolitana, sinó també els de més enllà.