Decàpolis Barcelona

Decàpolis Barcelona

Manifest d’onze punts produït per Via Vallès a l’abril de 2010.

1

No pas corones, sinó una xarxa en reticle

D’un esquema de corones de gradual perifèria metropolitana hem de passar a concebre un àmbit homogeni. No podem pensar més en termes de centre, primera corona, segona corona,… Aquest model pot representar la inèrcia, però no l’ideal de la planificació ni el subjecte de les nostres aspiracions i capacitats.

2

No dividir, sinó integrar el territori

L’espai metropolità no es pot crear amb fronteres internes. No es pot seguir partint el Vallès, tal i com Cerdà no va partir la plana de Barcelona. La B30/AP7 és una espinada vertebral, mai un límit.

3

Igualat radical, absència de perifèria

L’opció del segle XXI és una gran àrea igualitària i sense perifèria.

Optem per la radicalitat de la igualtat i la desaparició profunda de la perifèria actual.

4

Qualitat a la perifèria

L’opció de la igualtat porta a pensar els extrems amb elements de qualitat: amb la universitat a Martorell i a Granollers, una universitat en cada un dels extrems. Al costat de la SEAT i al costat de les indústries farmacèutiques i biotecnològiques de Granollers

5

Una ciutat de ciutats

Ens cal una nova integració de la capital amb les viles de la perifèria, que ja no són Sant Andreu, Gràcia, Sants,… sinó les deu Ciutats de la decàpolis metropolitana de Barcelona. Totes aquestes ciutats són ja sistemes de diversos municipis i amb lligams en moltes

direccions, però emergeixen com a xarxa urbana, no simplement com a satèl·lits encara no absorbits per la massa central.

6

Ciutat i camp

La nova metròpoli ha de partir de la radical integració del camp en la ciutat territori. L’exemple singular i excepcional que és avui Gallecs en la plana del Vallès, ha d’estendre’s a tota la metròpoli.

7

Simplificació administrativa, institucions sòlides

No ens volem ni imaginar les guerres institucionals entre una Vegueria i una Àrea Metropolitana, continguda aquesta a l’interior de la primera. Millor no haver-ho mai d’assajar. A mig termini i no pas massa lluny, la dualitat Vegueria i Àrea esta condemnada al fracàs. Cal una sòlida vegueria metropolitana, no dues entitats, sinó una única institució local i supramunicipal.

8

Infraestructures integrades

A semblança de Cerdà, ens cal la integració viària i ferroviària en tot el conjunt de la metròpoli i els centres intermodals han de distribuir-se en tota ella: des de Granollers a Martorell i al llarg de la vall interior, com els espais actualment més apartats d’una dinàmica de qualitat i oferta de transport públic.

9

Economia productiva

L’espai de la nova metròpoli conté avui la major concentració productiva de Catalunya, amb un 41,1% de l’ocupació en les major empreses de tots els rams productius de Catalunya, situades en la vall interior entre Martorell i Granollers i amb el 27,4%% en el litoral, des de Castelldefels a Mataró, amb un total del 68,5% de la capacitat productiva catalana en aquestes empreses punteres. L’activitat productiva és el l’anima que dóna significació al projecte de metròpoli de Barcelona.

10

Metròpoli capital i país sencer

La metròpoli de Barcelona ha de fer de motor del conjunt català a través d’una relació absolutament directa amb tots els principals nuclis catalans (Tarragona, Lleida, Igualada, Manresa, Vic i Girona) tot superant l’actual esquema de corones que hi posa massa distància intermèdia.

El model regional de la metròpoli de Barcelona pot integrar en una sola estratègia el model de la capital i el del país sencer, sense confrontar-los. Tot Catalunya és ciutat.

11

Barcelona novament un model urbanístic amb projecció mundial

Barcelona, com fa vint anys, pot oferir novament al món una actuació urbanística i territorial de primera categoria. Barcelona pot ser fidel al llegat Cerdà amb un nou salt amb sentit territorial, econòmic i profundament igualitari.