Com enredar la regió

Com enredar la regió

Imatge

L’allargament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de plaça Espanya a Gràcia és el primer projecte de metro des de la línia L9. El cost previst és de 321 milions d’euros, amb tres estacions, 4,1 quilòmetres i se li suposen 19 milions de viatgers. Sona bé, però no ho és. De les tres estacions (Clínic, F. Macià i Gràcia), només F. Macià seria nova. Es defensa que connectaria els FGC del Vallès i el Baix Llobregat. És clar que si comuniqués directament Sarrià amb plaça Espanya hi hauria només dues estacions de camí, mentre que l’excursió per la ciutat n’incorporaria set. No és cap broma augmentar el temps i la densitat dels FGC dins de Barcelona.

L’argument de comunicar Vallès i Baix Llobregat és trampós, perquè es preveu continuar la línia més enllà de Gràcia per arribar, més endavant, a plaça de les Glòries i acabar a Santa Coloma de Gramenet. Pot semblar ambiciós i brillant però no ho és. L’àmbit central del metro a Barcelona és una àrea de 51,9 km² i 140 estacions (o nodes). Més enllà d’aquest reticle central hi ha línies cap a la perifèria, com cues, però només amb unes 40 estacions. Si comparem l’àrea similar de Madrid, la dimensió és molt coincident: 50,6 km² i 119 nodes, però no igual. La xarxa de Madrid s’estén cap a la perifèria, amb més estacions que al nucli central. Però aquí la majoria de les noves línies s’han dibuixat dins i les noves previsions encara ho incrementen més. Però la hiperconnexió té un cost molt elevat, perquè duplica estacions i trams de línia. Doncs bé, la malla de Barcelona ja és de les més interconnectades del món. Allò que no fa cap ciutat del món aquí és política oficial. 19 milions de viatgers també sonen molt bé, però la gran part són repetits, perquè ja estaven al metro. Només la nova estació de F. Macià pot aportar nous clients. Avui una estació de metro alimenta uns 2,5 milions de viatgers/any de mitjana. I, doncs, fins a 19 n’hi van molts! Com en l’òpera Aida els figurants passen molts cops per l’escenari i donen la imatge d’un enorme exèrcit.

La raó de tot plegat és la incapacitat de Barcelona de fer una metròpoli de 5 milions d’habitants i quedar-se sempre en els 3, reclosa endins. Madrid ens ha donat lliçons espectaculars que nosaltres ens neguem a veure. Tenim el Maresme, o el Vallès Oriental, plenament desatesos, però en ells oficialment “no hi ha demanda”. Aquesta és la decadència barcelonina: la construcció d’una cara capital global amb una enorme perifèria desatesa. Madrid s’expandeix, Barcelona implosiona. En ordre creixent es diu que hi ha: mentides petites, mentides grosses i estadístiques. Doncs bé, afegiu-hi un nou graó… la planificació territorial!

Manel Larrosa

Març de 2018