Sovint es denuncia l’abandonament pressupostari de les Rodalies en contrast amb la inversió en Alta Velocitat (AV) i Llarga Distància (LlD). Les dades semblen donar la raó a aquesta percepció: el 2023, més de 400 milions de viatgers van utilitzar Rodalies (un 84% del total) davant uns 30 milions en Llarga Distància (un 6%).
Tanmateix, si ens fixem en els serveis reals (viatgers*km), la imatge canvia: la Llarga Distància representa el 50% de tot el servei ferroviari, mentre que Rodalies només assoleix un 29%. El motiu és clar: el viatge mitjà en Llarga Distància supera els 450 km, mentre que en Rodalies se situa al voltant dels 20 km.
Aquest contrast ens recorda que no n’hi ha prou amb comptar viatgers a les estacions; cal entendre els quilòmetres recorreguts per obtenir una visió real del sistema.
Tres nivells per entendre el ferrocarril
Entre Rodalies i Llarga Distància hi trobem la Mitjana Distància (MD), un servei regional amb trajectes mitjans (100–130 km) que ha crescut amb força: del 14% al 21% del total entre 2013 i 2023.
Sumant Rodalies i Regionals, s’arriba a la meitat del servei ferroviari espanyol, l’altra meitat restant és Llarga Distància. Un sistema ferroviari equilibrat ha d’abordar els tres nivells —LlD, MD i R— com a parts interdependents d’un tot.
El paper creixent de la Mitjana Distància en Alta Velocitat
RENFE ha aprofitat la xarxa d’Alta Velocitat per oferir serveis AVANT, que han crescut de forma notable, especialment a Madrid i Andalusia.
El 2023, Madrid concentrava el 57% dels serveis AVANT, mentre que Catalunya es quedava amb un 12%. Tot i això, Galícia ha estat la gran sorpresa, multiplicant per cinc la seva activitat en deu anys, fins a apropar-se als volums catalans.
El desplaçament del centre ferroviari
Fins fa dues dècades, Catalunya era la capital ferroviària espanyola en Llarga i Mitjana Distància. Avui, Madrid ens ha superat completament: el 2004 Catalunya representava el 23,7% del total, però el 2023 només el 18,9%, mentre Madrid ha passat del 15% al 23,7%.
Aquest canvi reflecteix una estratègia territorial ben definida a Madrid, que ha sabut generar una demanda pròpia a partir d’una oferta potent. A Catalunya, en canvi, hem deixat degradar la xarxa i hem perdut la capacitat de pensar el ferrocarril en clau regional i estratègica.
Una conclusió necessària
Més enllà del debat sobre les Rodalies, cal una visió ferroviària completa que inclogui Regionals, Llarga Distància i Mercaderies. Només així podrem definir un horitzó propi i equilibrat, capaç de connectar realment el territori i competir amb el model centralitzat madrileny.
“El que preocupa no és que Madrid escombri cap a casa, sinó la profunda miopia pròpia que ens impedeix definir el nostre horitzó.”
— Manel Larrosa
