Imatge: Ajuntament Canovelles

Article de Manel Cunill i Llenas publicat al Diari de Sabadell el 3 de març de 2020

El Vallès és allò que hi ha a l’altra banda de Collserola? Aquesta és certament la pregunta que molts metropolitans es fan quan els interpel·les sobre la diversitat del territori que envolta la conurbació de Barcelona. A voltes, la visió urbanocèntrica de la ciutadania evidencia un desconeixement notable de la dimensió, diversitat i identitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).

El Vallès és un territori vertebrat per 62 municipis i ordenat per les conques fluvials que han condicionat, des de fa segles, els assentaments humans i l’activitat fabril i comercial que avui representa el 17% del PIB català. A més, el 74% de la seva superfície està formada per espais naturals agraris i forestals, i la trama de ciutats i pobles ocupen prop de 37.000 hectàrees, bàsicament situades a la plana. Aquesta realitat urbana amb més de 106.000 hectàrees de natura i biodiversitat li dona al Vallès una identitat socioambiental pròpia i diferenciada del continu urbà de Barcelona.

L’arrencada de la tramitació del Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona és una excel·lent oportunitat per aprofundir en la realitat i governança de l’RMB. Una assignatura pendent i complexa, però irrenunciable en l’actual entorn socioambiental i polític. Probablement, el model d’aglomeració metropolitana engolint municipis, estenent l’ocupació urbana de nous territoris o exportant els passius ambientals a altres llocs difícilment és aconsellable per a Barcelona. La funcionalitat i sostenibilitat de Barcelona depèn del seu entorn i llur relació. Per tant, aprofitar la identitat i les fortaleses del Vallès, Baix Llobregat, Maresme, Garraf i Alt Penedès és determinant per a la governabilitat dels cinc milions de persones de l’RMB.

En aquest context, la reivindicació barcelonina d’aconseguir més sobirania alimentària és un exemple de què significarien les interrelacions i lideratges a l’RMB. Segons dades del Departament d’Agricultura del 2019, la superfície reconeguda com a agrícola al Barcelonès és només de 58,80 hectàrees (ha). Si tenim en compte l’entorn més immediat, sabem que al Baix Llobregat hi trobem 6.161 ha, al Maresme 4.744 ha, i al Vallès 18.949 ha de sòl agrícola. Sembla raonable convenir que en aquest àmbit l’aportació de l’entorn immediat és estratègica i inapel·lable. I més, si a la base agrícola hi sumem la superfície forestal i els sistemes fluvials. La biodiversitat d’aquest conjunt d’hàbitats i una visió holística ens permetrà fermar una regió més saludable i respectuosa amb els ecosistemes que la fan viable.

L’estructura territorial del Vallès i el fet que no hi existeixi una Barcelona, atorga a les ciutats més poblades, com ara Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Granollers, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès o Terrassa, un rol de capitalitat i d’activitat econòmica rellevant. A aquesta multicapitalitat també s’hi ha de sumar una quinzena de viles de més 15.000 habitants, de les quals quatre superen les 25.000 persones. Una prova clara que el Vallès és una autèntica metròpoli policèntrica encara envoltada de natura, però no absenta de reptes socials, ambientals i polítics.

Per tant, el reconeixement polític de l’Àrea Vallès i d’altres realitats metropolitanes emergents és clau. Sense un entorn estructurat, el govern de la regió serà insolvent. El que esdevé substancial és una governança que ens doti de més capacitat de resiliència per encaminar els canvis d’entorn i reptes de futur com ara la mobilitat o l’adaptació dels ecosistemes a l’emergència climàtica, per citar-ne un parell.